Carrers de Barcelona

¿Te divierte que escriba en tercera persona?

A Roberto Bolaño

Caminava pel barri de Sants,

on de tant en tant, 

es trobava amb la seva germana.

Es besàven a la boca

per mostrar lo patètic i ridícul del temps

que havíen deixat passar sense veure's.

Llegia poesia a l'Horiginal

i a través dels vitralls de casa seva,

veia passar la vida dels seus conciutadans.

Li agradava menjar pastissets a Gràcia

i demanava per emportar 

quan treballava al número 5 de Montalegre.

Ja no anava a la Universitat Desconeguda

però seguia descobrint l'oceà

des de l'horitzó de la Barceloneta.

Sempre va viure enfora de la Sagrada Família

i el Tibidabo, li quedava a esquerra mà.

Creuaven Gran Via per arribar al cel de Las Arenas

i veien l'estel de llums projectats des de Montjuïc

Junts miraven la cartellera dels cines Balaña

i sentien com l'infern era cada vegada

més gran, més profund i més a prop.

Sense por ni massa pressa,

es van fer grans als carrers de la ciutat,

i ja no hi havia volta enrera,

perquè quan als 18

has sentit la buidor del metro,

a la matinada, ja no pots 
tornar a estimar als pares igual.

PD: Text escrit el día de la poesía, després de recordar l'entrevista que va fer-li a Olvido García Valdés durant el festival de literatura amplificada-Kosmopolis i descobrir al Bolaño-poeta amb La Universidad Desconocida.