Carta d'una filla al seu pare

Versos urgents al meu pare, la meva padrina i la meva família

Pare, vaig ser feliç al teu costat
cada dia de la meva infància,
però sense voler-ho m'he fet gran,
massa gran i massa depressa.
Pare, m'hagués agradat conéixer la teva mare
i poder viure la bellesa de la seva vellesa.
Poder llegir-li els poemes
que escric pensant amb ella,
de la mateixa manera que ho faig amb tu.
Dir-li a cau d'orella, mentres dorm
que cada dia duc el seu nom més profund
i que l'enyorança ja comença a ser màxima.
Que gràcies a ella
tenc el millor pare del món
i que vull que els meus fills
el coneguin com l'he conegut jo.
Després de beure't el darrer vers
m'ho vares dir, però ho he oblidat.
Només sóc una deixeble,
de tercera generació
d'una família sense principi ni final.

PD: Papá, escolta el darrer programa de La Inercia, hi ha un regal per tu devers es minut 35.

Comentarios

Entradas populares